La prehistòria III. La revolució agrícola del neolític.

Fa uns 12000 anys, entre el 9500 a.C i 3500 a.C. es produí la domesticació del 90% de les plantes i molts dels animals que alimenten actualment la humanitat. Aquesta revolució és produí a distints llocs durant el mateix període a Nord-amèrica, Mèxic, Sud-amèrica, Africa, Xina i Nova Guinea. Es produí en aquests llocs perquè era allà on hi havia les plantes i els animals que podien ser domesticades i cultivades.

Aquesta revolució agrícola és molt polèmica. Uns pensen que feu prosperar i progressar la humanitat. Altres diven que fou el punt en el que els Sapiens es desprengueren de la seva unió íntima amb la natura i caminaren de cap a la alienació. L'evolució no havia preparat el cos dels Sapiens per a les tasques de cultiu (recordem que a nivell corporal no deixa de ser un caçador-recolector) i li ocasionà nombroses dolencies. Quina era l'avantage idò?

A nivell d'espècie proporcionà més menjar i per tant, permetè un augment exponencial de la població. Fos el que fora, no hi havia marxa enrera, perquè ningú estaria dispost a autoeliminar-se per a tornar enrera. Una explicació podria ser que estiguessin disposts a tenir una vida més dura per poder tenir suficient menjar per a construir i sostenir el funcionament de temples.