La prehistòria II. La revolució cognitiva i els caçadors recolectors.

El període comprés entre fa 70000 i 30000 anys, en que apareixen noves maneres de pensar i comunicar-se constitueix la revolució cognitiva. No sabem perquè succeí o perquè només succeí als Sapiens. En aquest període s'inventaren barques,  arcs i fletxes, làmpares d'oli  i agulles. També hi ha objectes d'art i joieria i proves irrefutables de religió, comerç i estratificació social.

Que té d'especial el nostre llenguatge? Una teoria diu que es molt flexible i pot produir un nombre infinit de frases que serveixen per donar informació objectiva útil per a la caça. L'altre teoria es centra en la capacitat per xafardejar dins la tribu i establir aliances. El més probable es que ambdues coses estiguin mesclades.

Tot i les dues teories la característica més important del nostre llenguatge és la capacitat de referir-se i transferir informació relativa a coses que no existeixen. Només els Sapiens poden parlar i referir-se a coses que no han percebut amb els sentits: llegendes, mites, deus i religions foren imaginats i compartits col·lectivament durant la revolució cognitiva.

 

Segons la investigació sociològica el tamany natural d'un grup unit per vincles de xafardeig no sobrepassa mai el nombre de 150 individus. El que possiblement va permetre sobrepassar aquest nombre i formar ciutats de milers d'individus cooperant entre sí és la aparició de la ficció i la creença en mites comuns. Imaginau com de difícil hauria estat crear estats, esglésies o sistemes legals si només poguéssim parlar de coses que existeixen com ara arbres, rius o lleons.

Aquesta capacitat d'imaginar ha permès que la nostra capacitat d'adaptar-nos passi per alt les mutacions i adaptacions genètiques. També a permès, entre altres coses, el comerç.

Els caçadors-recol·lectors.

Poc sabem realment dels caçadors-recol·lectors. El que podem inferir de les troballes arqueològiques és poc i el que intuiïm de les comparacions amb les tribus de caçadors-recol·lectors que encara queden està contaminat.
A més, degut a la revolució cognitiva, cada petita tribu podia ben bé tenir el seu llenguatge i les seves pròpies creences distintes de les dels veïnats.

El que pareix clar és que la major part d'ells vivien en petites agrupacions  de com a molt vàries centenes d'individus majoritàriament humans, amb l'excepció dels cans (fa 15000 anys  ja hi havia cans) que caçaven, pescaven i recol·lectaven vegetals i insectes comestibles.