L'edat contemporània.

La revolució Francesa.

La revolució Industrial i el món actual.

Edat moderna.

 

L'home del renaixement.

La invasió de Constantinoble degut a la seva invasió per part dels turcs fa que molts dels savis i artistes que eren allà es desplacin cap a Itàlia. Es en aquest període de ebullició en el que la banca agafa un embranzida que no minvarà. Evidentment això va lligat a un augment de l'artesania i el comerç. La ciència fa un gran avanç. Alhora que cau Constantinoble s'inventa la impremta (1453).

Hi molts d'artistes a Florència?
Hi ha molt de comerç?
I inventors?
Qui descobreix la Ruta de les Índies?
Que inventa Leonardo a més de pintar i esculpir?

La conquesta d'Amèrica.

Qui acaba la reconquesta de el regne de Castella i Aragó?
Qui expulsa els jueus del Regne de Castella i Aragó?
Qui passa a ser el centre del món?
Que fa la Santa Inquisició?
Qui descobreix Mèxic?
Qui hi ha a Mèxic?
Tenen molts de Déus?
Fumen el Asteques?
Qui conquereix Perú?
Va vèncer "La armada invencible"?
Es va quedar arruïnat el regne de Felip II?

Edat mitjana.

L'edat mitjana.

L'islam.

A quina religió es converteix l'imperi romà? Al Crist.....
Amb qui s'enfronta l'imperi bizantí (imperi romà d'orient)? Amb Per...
Dins quin imperi neix Mahoma? L'imperi Per....
Què aprecià Mahoma dels cristians i dels jueus? La creença en un sol ....
Els sembla bé als rics el que predica Mahoma?
On es refugia Mahoma quan fa la seva fugida el 622 dC (Hidjara)? Medi...
Quines normes els posa Mahoma per resar?
Acaba conquerint la Meca Mahoma?
Acaba conquerint Pèrsia?
Acaba conquerint Bizanci?


L'imperi carolingi.

Qui derrota els romans?
Qui atura l'avanç dels àrabs als pirineus?
De qui són totes les terres? Dels senyors feud....
Quin és el nom de l'emperador?
Obliga als nins a anar a l'escola?
Quins números ordena utilitzar?


Els víkings.

On viuen els Vikings?
Hi ha homes lliures i homes servs (siervos)?
Tenen més d'una dona?
Què mengen?
Tenen un sol Déu?
Quins són els seus Déus?
Fan duels?
Què passa si fan trampa?
On arriben amb els vaixells grans? Anglat...., Irlan...., Holan.... i Fran....

En resum i simplificant...

 

Edat antiga.

L'edat antiga és el primer període de la història. És història perquè inventen l'escriptura. Com que ja dominen l'agricultura, ja saben sembrar cereals i tenen més menjar. Com que tenen més menjar poden tenir més fills i filles, i la població creix. Com que hi ha més gent comencen les grans ciutats.

Els grans imperis.

Egipte.

Quants d'anys fa?
Com s'anomenen les grans construccions característiques d'Egipte?
Pir....
Qui comanda? El Far....  i el sacer....
Hi ha esclaus?
De que s'alimentaven?
Qui robava el mejar?


Grècia.

Eren avançats a Creta?
Tenien ceràmica i joies?
Tenien aigua corrent?
Quins altres personantges importants convivien amb els Grecs?
Buda a la ..... i Confuci a......
Feien teatre els grecs?
Tenien molts Deus?
Votaven? Hi havia democràcia a Atenes?
Saben música?
Tenien esclaus?
Sabien medicina?
Quin esdeveniment esportiu varen inventar?
Qui va ser el seu darrer gran governant?


Roma.

Qui actuava a l'anfiteatre?
Tenien carreteres els romans?
I on duen totes les carreteres?
Inventaren els romans el nostres calendari? Com es deia?
Va néixer Jesus a l'imperi romà?

Posa't a prova.


https://quizizz.com/admin/quiz/5c911395b9938f001a80327c

Els períodes de la història.

La invenció de l'escriptura suposa l'inici de la història. A partir d'aquí distingim distints períodes.

La prehistòria III. La revolució agrícola del neolític.

Fa uns 12000 anys, entre el 9500 a.C i 3500 a.C. es produí la domesticació del 90% de les plantes i molts dels animals que alimenten actualment la humanitat. Aquesta revolució és produí a distints llocs durant el mateix període a Nord-amèrica, Mèxic, Sud-amèrica, Africa, Xina i Nova Guinea. Es produí en aquests llocs perquè era allà on hi havia les plantes i els animals que podien ser domesticades i cultivades.

Aquesta revolució agrícola és molt polèmica. Uns pensen que feu prosperar i progressar la humanitat. Altres diven que fou el punt en el que els Sapiens es desprengueren de la seva unió íntima amb la natura i caminaren de cap a la alienació. L'evolució no havia preparat el cos dels Sapiens per a les tasques de cultiu (recordem que a nivell corporal no deixa de ser un caçador-recolector) i li ocasionà nombroses dolencies. Quina era l'avantage idò?

A nivell d'espècie proporcionà més menjar i per tant, permetè un augment exponencial de la població. Fos el que fora, no hi havia marxa enrera, perquè ningú estaria dispost a autoeliminar-se per a tornar enrera. Una explicació podria ser que estiguessin disposts a tenir una vida més dura per poder tenir suficient menjar per a construir i sostenir el funcionament de temples.

La prehistòria II. La revolució cognitiva i els caçadors recolectors.

El període comprés entre fa 70000 i 30000 anys, en que apareixen noves maneres de pensar i comunicar-se constitueix la revolució cognitiva. No sabem perquè succeí o perquè només succeí als Sapiens. En aquest període s'inventaren barques,  arcs i fletxes, làmpares d'oli  i agulles. També hi ha objectes d'art i joieria i proves irrefutables de religió, comerç i estratificació social.

Que té d'especial el nostre llenguatge? Una teoria diu que es molt flexible i pot produir un nombre infinit de frases que serveixen per donar informació objectiva útil per a la caça. L'altre teoria es centra en la capacitat per xafardejar dins la tribu i establir aliances. El més probable es que ambdues coses estiguin mesclades.

Tot i les dues teories la característica més important del nostre llenguatge és la capacitat de referir-se i transferir informació relativa a coses que no existeixen. Només els Sapiens poden parlar i referir-se a coses que no han percebut amb els sentits: llegendes, mites, deus i religions foren imaginats i compartits col·lectivament durant la revolució cognitiva.

 

Segons la investigació sociològica el tamany natural d'un grup unit per vincles de xafardeig no sobrepassa mai el nombre de 150 individus. El que possiblement va permetre sobrepassar aquest nombre i formar ciutats de milers d'individus cooperant entre sí és la aparició de la ficció i la creença en mites comuns. Imaginau com de difícil hauria estat crear estats, esglésies o sistemes legals si només poguéssim parlar de coses que existeixen com ara arbres, rius o lleons.

Aquesta capacitat d'imaginar ha permès que la nostra capacitat d'adaptar-nos passi per alt les mutacions i adaptacions genètiques. També a permès, entre altres coses, el comerç.

Els caçadors-recol·lectors.

Poc sabem realment dels caçadors-recol·lectors. El que podem inferir de les troballes arqueològiques és poc i el que intuiïm de les comparacions amb les tribus de caçadors-recol·lectors que encara queden està contaminat.
A més, degut a la revolució cognitiva, cada petita tribu podia ben bé tenir el seu llenguatge i les seves pròpies creences distintes de les dels veïnats.

El que pareix clar és que la major part d'ells vivien en petites agrupacions  de com a molt vàries centenes d'individus majoritàriament humans, amb l'excepció dels cans (fa 15000 anys  ja hi havia cans) que caçaven, pescaven i recol·lectaven vegetals i insectes comestibles.

La prehistòria I.

És el període de temps més llarg de l'existència humana a la terra. Els primers humans evolucionaren aproximadament fa uns 2.5 milions d'anys a l'Àfrica Oriental a partir de la família dels grans simis. 

Fa 2 milions d'anys es desplaçaren cap al nord d'Àfrica, Europa i Àsia i s'hi instal·laren. 

A mesura que es desplaçaven evolucionaven i no ho feien de manera lineal. De la mateixa manera que hi ha distientes espècies d'óssos i porcs, a la terra de fa 100000 anys hi havia almenys 6 espècies distintes d'humans. I no és estrany. El que sí és estrany és que ara només en quedi una: l'Homo Sapiens.

La principal característica de les distintes espècies humanes és que totes tenen un cervell extraordinàriament gran.Aquest cervell ens obligà a passar més temps cercant menjar i ens atrofià la musculatura. No sabem perquè el cervell va evolucionar fent-se més gran, és un misteri. Una altra característica important és que caminam drets i això ens va permetre tenir un millor camp de visió i alliberar les mans per destinar-les a altres tasques, com la fabricació i l'us d'utensilis. Una mala conseqüència fou que afavorí els embarassos més curts i que els nadons naixéssim més desvalguts. Però això contribuí a que l'evolució premiàs als que eren capaços de crear llaços socials forts, és a dir les societats tribals.

Tenim, per tant, que un cervell gran, l'ús d'utensilis, una gran capacitat d'aprenentatge i unes estructures socials complexes permeteren als humans ser els animals (sempre serem un animal més) més poderosos de la terra. 

Durant molt de temps (2 milions d'anys) els humans vivien de caçar animals més petits i recol·lectar el que podien, alhora que eren caçats per altres depredadors. Fa 500.000 anys començaren a caçar animals grans i fa només uns 100000 anys es convertiren a la cúspide de la cadena alimentària. Mentre el Sapiens conqueria el món es convertí en el depredador més mortífer i va dur a l'extinció prop de la meitat de les grans bèsties del planeta molt abans d'inventar la roda, l'escriptura o les eines de ferro.

L'ús del foc era quotidià fa uns 300000 anys. Era alhora un arma, una font de llum i calor i un sistema de cocció. 

Fa uns 70.000 anys els Homo Sapiens comencen a desplaçar-se de cap a Europa i Àsia. Pel camí es troben altres espècies d'humans amb les que poden procrear però les diferències ja són significatives. Una petita part del nostre ADN pertany a algunes d'aquestes espècies però fa 10.000 anys que l'Homo Sapiens és l'única especie Homo que queda. Que va passar? Fusió o genocidi? El debat està obert.

 

Història i prehistòria.

Se'ns presenta aquí la primera divisió, l'inici de la història pròpiament dita. Aquesta divisió ve marcada per la invenció de l'escriptura i, com a resultat, els documents escrits. El que passà abans de l'escriptura ho coneixem com Prehistòria i es que passà després com a Història.

A la Prehistòria no hi ha fonts escrites, no hi havia ningú que apuntàs el que passava i tot el que podem fer es suposar que ocorria basant-nos en fòssils i restes arqueològiques. També podem observar tribus aïllades de la civilització moderna (que no incivilitzades) i suposar de nou que tal volta segueixen visquent com ho han fet els darrers dos milions i mig d'anys.

Podem parlar d'història des del moment que  hi ha fonts escrites, hi ha algú que pren notes sobre el que passava o fa llistes de coses, de lleis, ... Llavors el ventall de l'especulació es redueix.

El que crida molt l'atenció es que si comparam els dos períodes, la Prehistòria i la Història, el primer, la Prehistòria, és moltes moltíssimes vegades més gran que el segon, la Història. Es a dir, fa molts pocs anys que l'home ha creat l'escriptura. La major part del temps que l'home ha estat sobre la terra es bastant misteriós perquè no tenim fonts escrites.

De què s'alimenta la història.

De la mateixa manera que els humans hem de beure aigua i menjar aliments, la història també necessita qualque cosa de la que nodrir-se.
La història s'alimenta d'objectes que li permeten suposar com eren els temps passats. Aquests objectes s'anomenen fonts i poden ser, restes fòssils, restes òssees, restes vegetals, construccions megalítiques, eines i, entre d'altres, documents escrits (molt important) o audiovisuals.

Segons el tipus de material podem extreure més o manco informació. Així, una construcció megalítica, no ens aportarà tanta informació com les Codi d'Hammurabi (normes o lleis del poble babilònic).

Manuscrit sufí del segle XI (edat mitjana)

Codi d'Hammurabi (és un text).

Codi d'Hammurabi (és un text).

Entrada al poblat prehistòric de ses Païsses.

Excavacions a un lloc de fa 3800 anys.

Eines neolítiques.

Crani d'homínid de 2 milions d'anys d'antiguitat.